BIOGRAFIA SEBASTIÀ SOLEY
"La música comença on acaba el llenguatge" Hoffmann
De la Poma al Piano de Cua
La vida de Sebastià Soley conegut com “en Sebas” és tot un exemple d’auto superació personal plena d’anècdotes personals i, sobretot, en el rerefons de la seva història, on els valors han estat l’equipatge de mà que sempre l’ha acompanyat.
El Sebas als 22 anys va haver de decidir entre una feina estable –li sona a algú això?- o la inquietud per una vida diferent, fora dels límits coneguts, tradicionals. Va escollir la segona opció i en aquest viatge d’eleccions van haver-hi 3 fets decisius: una inquietud musical mai satisfeta, canviar de destí a última hora (d’Escòcia a Londres) i passar gana. I, també, un objecte, una fruita i una cançó tradicional catalana: un piano, una poma -golden?- i “el gegant del pi”, l’única melodia que sabia tocar-hi.
A partir d’aquí, el Sebas va començar el seu aprenentatge musical autodidacta: encadenava “el gegant del pi” una vegada darrere l’altra en el piano d’un pub que tenia pomes sobre la caixa i que es menjava a les pauses. Els clients li demanaven cançons que no sabia, però gràcies a la seva bona oïda musical se’n va sortir. Ara qui el vulgui escoltar pot anar a l’Hotel Juan Carlos I o al Miramar. Aquest artista de Castellar pot dir amb certa satisfacció que el seu equipatge de mà té tot el que necessita: Valors personals, il·lusió, sentit d’humor, experiències,...
